Una llei fraudulenta
Una injustícia política en contra de la constitució
Així és com defineixen la situació en la qual es troben els propietaris de zones urbanitzades aprovades amb anterioritat a la llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU), de 29 de desembre del 2000. Però per entendre la raó per la qual ho consideren una injustícia hem de fer una mica de memòria.
Les primeres urbanitzacions fetes a Andorra van ser acceptades pel Consell General al voltant dels anys 70. En aquell moment en moltes ocasions les urbanitzacions estaven en millors condicions que el centre de les poblacions. Un exemple podria ser la plaça Laurèdia de Sant Julia de Lòria, la qual no estava pavimentada encara en aquella època i els vehicles hi circulaven pet damunt.
Però amb el temps, i els diners dels impostos/tributs pagats per tots, els Hbles. Comuns van començar a embellir els centres de les poblacions posant enllumenat públic, voreres, asfaltant i fent arribar tots els serveis on no n’hi havia. Pel que els habitants del centre de les poblacions s’han vist beneficiats d’aquestes millores que no s’han aplicat amb les mateixes condicions a altres indrets.
Actualment els plans d’ordenament i urbanisme parroquials (POUP) exigeixen, basant-se en la LGOTU, que els vials privats inclosos dins d’unes àrees d’actuació o polígons determinats han de ser cedits obligatòriament i gratuïtament als Comuns. En aquest sentit cada Comú ha definit les àrees que ha volgut i revisant-les podem constatar, com a mínim a la parròquia de Sant Julià de Lòria, que s’han oblidat d’incloure zones que afecten el mateix Comú i a certs propietaris privats.
Però no n’hi ha prou amb una expropiació sense indemnització sinó que, a més, s’obliga als propietaris a pagar les obres d’acondicionament dels vials per adaptar-los a la normativa actual abans de cedir-los. S’ha de tenir en compte que les normatives anteriors, no obligaven a cedir els vials una vegada s’urbanitzava una zona i les normatives que se’ls exigia no eren les mateixes que les d’avui en dia. Pel que ens trobem amb la paradoxa que els nous plans d’urbanisme no reconeixen com a sòls urbans consolidats sòls que ja disposaven d’aquesta qualificació abans de l’aplicació de la nova llei.
Per si això no fos poc els propietaris de sòls, parcel·les dins d’aquestes zones han de cedir el 10% dels seus terrenys al Comú, sense rebre tampoc cap indemnització, per a tornar a recuperar la qualificació de sòls urbans consolidats una vegada cedits els vials. Però no només se’ls obliga a pagar sinó que els afectats s’han de constituir com associació de promoció urbanística per a presentar uns plans parcials als comuns per tat que siguin acceptats i poder iniciar forçosament dites obres. A més han de fer front a les despeses que pertocaria a propietaris desconeguts, o altres que no poden pagar, preveient dur a la batllia als seus veïns per a recuperar els diners com s’indica a la normativa.
Imatge d’un mur que es va obligar a fer a un veí d’Auvinyà per adaptar-se a la normativa quan el seu sòl ja era urbà consolidat. El cost del mur va ser de 80000€ i encara s’haurà de sumar el cost de fer la resta de les obres si les exigències de la llei segueixen endavant.
Afirmen que es troben davant d’una jugada mestra en forma de llei que es va treure de la màniga el partit lliberal, sota el mandat del senyor Marc Forné, i que dona el tomb a les regles habituals del joc marcant un precedent molt important. Tot i així, l’expropiació recompensada ha seguit essent una pràctica habitual en altres situacions i ha comportat que a certs propietaris se’ls hagi pagat molts i molts diners per expropiar-los un hortet per eixamplar una carretera o per a construir túnels faraònics que, per coherència, s’haurien d’haver construït en un altre indret o d’una altra manera.
Creuen que no cal ser advocat per adonar-se que aquesta llei vulnera diferents articles de la nostra estimada constitució. És una llei retroactiva, donat que afecta urbanitzacions ja acceptades i aprovades amb anterioritat a la publicació de la mateixa. És una llei que no recompensa de forma justa l’expropiació dels béns. És una llei que no tracta a tothom per igual donat que s’està perjudicant directament a una minoria i no aplica a tothom sense distinció. És una llei les exigències de la qual són diferents pels afectats en funció de la parròquia on viuen donat que es dona cert marge de joc als Comuns. És una llei que obliga a formar part d’una associació de promoció urbanística, quan formar part d’una associació ha de ser una voluntat i no una obligació. En definitiva és una llei que no compleix amb la constitució que, en ser una llei de rang superior, hauria de prevaldre sobre les exigències dels LGOTU i POUP corresponents i, per conseqüència, tampoc compleix els drets humans en els quals es basa la nostra constitució.
Tot i aquestes evidències, els afectats tenen molt difícil lluitar contra aquestes injustícies donat que el sistema no els facilita gens aquesta opció sense haver d’entrar en llargs i cars judicis. La figura de la comissió tècnica d’urbanisme (CTU) no pot fer res al respecte donat que es limita a comprovar que el POUP compleix la LGOTU. La figura del raonador del ciutadà de poc ha servit més que per consolar els afectats donats que el Govern actual de DA no ha volgut col·laborar en trobar una solució al problema.
En aquest sentit els propietaris no demanen que se’ls regali res, sinó que es reconegui la injustícia que els està afectant. Quin sentit té aplicar noves condicions a urbanitzacions que fa anys i anys que es van aprovar? Una vegada els polítics reconeguin que existeix un problema, serà quan començaran a buscar-hi solucions afirmen. De solucions n’hi pot haver varies com cedir gratuïtament els vials al Comú en l’estat actual a canvi que sigui el Comú que els arregli al seu gust sense poder expropiar terreny de sòls o parcel·les qualificats com urbans consolidats abans de l’aplicació d’aquesta llei.
Ara mateix els afectats estan fent coalició amb afectats d’altres urbanitzacions per a fer valdre l’emblema de l’escut andorrà “Virtus unita fortior”. Les seves esperances es troben abocades als comicis electorals i a les noves promeses que se’ls farà esperant que siguin acomplertes durant el proper mandat, no com les promeses d’Unió Laurediana, DA i independents de les eleccions Comunals del 2011.
Els “Ciutadans d’Andorra molt preocupats”, com es fa dir el moviment ciutadà dels afectats més actius, criden als polítics a pronunciar-se sobre aquesta problemàtica que s’arrossega des de fa anys i que crea una enorme inseguretat jurídica no únicament pels afectats sinó també pel futur del país sencer. Podem permetre que lleis injustes i inconstitucionals es segueixin aprovant en un futur? Segur que als inversos estrangers als quals volem atreure no els farà cap gràcia que la propietat privada es pugui vulnerar a Andorra amb aquesta facilitat.
De ben segur que aquests ciutadans faran valdre el seu vot per a trobar una solució al greu problema que ens han explicat.
Tots els simpatitzants o afectats per aquesta problemàtica poden posar-se en contacte amb Ciutadans d’Andorra molt preocupats a l’adreça de correu: ciutadansdandorra@insiberia.net